Molt bo!, però abans ha passat una altra cosa (ara i amb l’Imperi romà): els notables de la societat (tant en posició econòmica com en preparació intel·lectual) han abandonat el carro col·lectiu, s’han desentès del bé comú (els burgesos del Liceu el volien liderar, el bé comú; per al seu profit principalment, però el lideraven, i hi havia biblioteques i escoles industrials i llibres, i liceus…) i s’han dedicat a l’individualisme (és a dir, han deixat de viure al centre de les ciutats i han anat a les villae romanes o a les urbanitzacions del XX; és efectivament el mateix).
Com que la meritocràcia ha desaparegut els potencials líders alternatius s’han dedicat a col·leccionar xapes de cava o a córrer 95 km en un cap de setmana, o al conreu dels naps, perquè si es dediquen al noble art de la política toparant amb les llistes tancades, els secretaris d’organització i, per què no dir-ho, amb l’Espanya imperial.
Perdó volia dir l’Imperi romà.
